Bernardí Celià 1921-1985 Va néixer a Sòller i des de molt jove va saber que la seva  vida sería pintar. A les seves teles va capturar la bellesa salvatge i inexplorada de  Mallorca tal com aquesta era a mitjan segle XX. Una Mallorca que s’havia conservat  sense canvis en el seu aspecte i costums durant centenars d’anys. Un paisatge que  Celià coneixia íntimament i que va pintar sense descans. Autodidacta, espontani i  disciplinat va gaudir d’una acceptació i èxit immediat ja en la seva primera exposició  en 1947 i es va convertir en un artista àmpliament admirat i reconegut. Va viure  intensament les 24 hores del dia, era un divertit narrador d’històries, un gastrònom,  bon amfitrió, bon vivant, generós i sobretot un bon company per els seus amics. El  seu estudi a Sòller va ser un espai de treball i de reunions, un espai social.  

Gran part de la seva obra es va realitzar en la Serra de Tramuntana, un paisatge que  presenta muntanyes, barrancs, torrents, terres de treball i amplis espais oberts. Els  paisatges de Celià reflecteixen una fusió entre l’home i la naturalesa, la bravura i  l’assossec d’una Mallorca en les seves últimes dècades de senzillesa. 

Carmen Celià