Chico Prats, el pintor de les escenes quotidianes
Els llocs de la infància marquen la vida de les persones. Eivissa, la pàtria materna i l’escenari dels estius de la infantesa de Josep Manuel Chico Prats és molt present a la seua obra. Aquells mesos de calor i de dies llargs li varen permetre immortalitzar els racons de l’illa des dels ulls d’un gran coneixedor de la seua realitat i no només des de la mirada d’un simple visitant.
Els llenços de Chico Prats són autèntics documents d’una Eivissa que va ser i que encara sobreviu enmig de la remor i les llums que ho enlluernen tot. A més, l’artista va saber veure la bellesa en escenes i moments quotidians. Pocs pintors han sabut captar, com ell, l’activitat humana que hi havia al voltant del mercat i del port, o el contrast que suposaven els primers turistes passejant entre dones vestides de pagesa anant cap a la Plaça amb el seu cistelló.
A tot aquest paisatge humà el va fer protagonista dels seus quadres, que han immortalitzat des de les feines del camp a una dona que treia aigua d’un pou o l’anava a buscar a la font. També va saber pintar la vistositat d’una boda pagesa tradicional o una festa de poble, l’ambient d’una conversa de balcó a balcó en una plaça, o l’elegància d’una sortida de missa, un diumenge qualsevol o un dia de processó.
Chico Prats, com a bon impressionista, pintava el que veia. El mèrit és que va saber veure i pintar l’encant d’escenes senzilles. Va ser també el pintor de la llum de les Illes i d’Eivissa en particular, aquesta llum que il·lumina els diferents blancs de les parets, tan semblant a la de València, que va gaudir mentre es formava a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, els blaus de la mar que veia també mentre estudiava a l’Escola de la Llotja de Barcelona i els verds del camp.
D’ell va escriure Baltasar Porcel a la col·lecció Maestros actuales de la pintura y escultura catalana: «Chico Prats no pinta la Ibiza blanca del tópico. Santiago Rusiñol la bautizó así: isla blanca. Pero resulta que es la más arbolada de las islas del archipiélago balear […] Ibiza rezuma siempre verdosidad. […] Incluso en los blancos de Chico Prats hay reflejos vegetales, la cal ha sido rebajada. Pocos pintores han descubierto esta estructura íntima del paisaje ibicenco …».
A Chico Prats, com a molts altres artistes que han fet servir la fotografia com a suport de la seua feina, li agradava captar persones i moments que l’ajudaven després en les seues composicions. Des de l’any 2013, una col·lecció de 3.000 fotografies realitzades per ell entre la dècada dels 50 i la dels 80 del segle XX, enriqueix el fons de l’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera (AHEiF), gràcies a la donació que feren els seus fills. Contemplar-les ajuda a entendre millor els ulls amb els quals mirava tot allò que considerava digne de ser immortalitzat: la vida.
Fanny Tur Riera