Presentar el pintor Daniel Codorniu és presentar l’obra d’un mestre. I, Daniel Codorniu és un mestre de la pintura, les seves marines són proverbials, car ell ha assolit aquest segell de personalitat que sols atorga la inspiració i el treball exercit com a vocació professional.
La pintura de Daniel Codorniu és un aprimorat present estètic per a la contemplació i un motiu per a la meditació artística. Amb l’obra realitzada i el curs dels anys, Codorniu ha depurat l’estil, des de conceptes impressionistes i efectes decorativistes fins arribar a l’essencialitat d’una plasticitat pròpia, lluminosa i colorística, diàfanes entonacions, perfectament construïdes sobre un profund domini de la forma. Així, l’obra de Daniel Codorniu, brillant i ferma, és ajustada en cada un dels plànols de la composició. Sòlida i airosa, a la vegada, la pintura de Codorniu, per formació cultural i signe temperamental, és el madur exponent d’una sensibilitat mediterrània.
Una de les qualitats de la pintura de Daniel Codorniu és la seva frescor, la seva espontaneïtat, però no s’ha d’oblidar que, sota aquesta sàvia espontaneïtat, hi ha un llarg i disciplinat aprenentatge.
Anys, vivències, que vénen des de la jovenívola vocació i el temps d’estudi acadèmic.
Per això, un cop de pinzell de Daniel Codorniu és un compendi d’experiències, un resum de temptatives, una concretització de sentiment i d’ofici. Cada pinzellada enregistra un passat, biografia del pintor, tècnica i ànima.
Daniel Codorniu és conscient de la importància de l’enquadrament de l’argument pictòric que vol plasmar. Per això mai dispersa el tema central, a la composició. Al contrari, analitzant les disposicions dels elements integrants, es comprova que, en el quadre, hi ha una decidida intenció condensadora, centrípeta, que absorbeix l’atenció contemplativa. Són els vectors d’una passió continguda, d’un virtuosisme controlat.
El temps, el pas del temps, és una presència constant en la pintura de Daniel Codorniu, ell sap que les ombres varien, quan canvia la claror. Sap que hi ha gradacions de color a mesura que la llum creix o minva i sap que les perspectives es resolen per escales de tonalitat i efectes de contrallum. Hi ha una gamma de definicions i flexibilitats en la poètica compositiva de les parts vers el tot. Per raons sensitives, i intel·lectuals, Daniel Codorniu es
fa un punt receptiu i, per embruix d’un vell coneixement, convoca els colors, crida la llum i els retén, un instant breu i màgic, per a retornar-los, en una pauta personal, sobre la tela, esdevenint el paisatge, una re-creació única, íntegra, densa i equilibrada.
Daniel Codorniu, que és voluntariós i tímid, posseeix una força consubstancial en l’empast i una joia vivencial en el colorit. De l’amor a la naturalesa, cercant-ne els secrets pictòrics, les intimitats suggerents, Codorniu n’ha fet una contínua simfonia plàstica. Mirar i tornar mirar, dins la precisió de les formes concretes, a la pintura de Codorniu, hi ha un inventari de formes insinuades. I s’endevina un aire de calidesa colorística entre els volums dominants. I és que, Daniel Codorniu, sap que el paisatge sols es pot interpretar des de l’observació i la sensibilitat.
Aimador de la mar llatina i homèrica, Daniel Codorniu, pinta amb reverència emocional l’aigua blava, l’aigua marina des dels angles de la càlida terra on, verds vegetals o siluetes de barques confessen plurals relacions cromàtiques entre l’espill de la mar i el raig de llum. Així, tant la vorera baixa i confident de Cala Figuera, com l’altiu penya-segat de a Cala de Sant Vicenç, són temàtiques benvolgudes per Daniel Codorniu. A vegades, el llambrejar de la llum, o la seva sedosa planura, intensifiquen la rima, i el ritme, de la perspectiva marina. A vegades, la pura blancor de les barques, onejar silent, és una referència d’horitzons salins o de racons condormits. Gran panoràmica o primer plànol, l’encanteri de la marina és constant als quadres que, en variat format, Daniel Codorniu, realitza.
Un pintor, un bon pintor com Daniel Codorniu, sempre té una reserva d’il·lusió, una punta d’interès per a explorar els registres, la bellesa, d’un nou panorama.
Daniel Codorniu, que és voluntariós i tímid, posseeix una força consubstancial en l’empast i una joia vivencial en el colorit. De l’amor a la naturalesa, cercant-ne els secrets pictòrics, les intimitats suggerents, Codorniu n’ha fet una contínua simfonia plàstica. Mirar i tornar mirar, dins la precisió de les formes concretes, a la pintura de Codorniu, hi ha un inventari de formes insinuades. I s’endevina un aire de calidesa colorística entre els volums dominants. I és que, Daniel Codorniu, sap que el paisatge sols es pot interpretar des de l’observació i la sensibilitat.
Aimador de la mar llatina i homèrica, Daniel Codorniu, pinta amb reverència emocional l’aigua blava, l’aigua marina des dels angles de la càlida terra on, verds vegetals o siluetes de barques confessen plurals relacions cromàtiques entre l’espill de la mar i el raig de llum. Així, tant la vorera baixa i confident de Cala Figuera, com l’altiu penya-segat de a Cala de Sant Vicenç, són temàtiques benvolgudes per Daniel Codorniu. A vegades, el llambrejar de la llum, o la seva sedosa planura, intensifiquen la rima, i el ritme, de la perspectiva marina. A vegades, la pura blancor de les barques, onejar silent, és una referència d’horitzons salins o de racons condormits. Gran panoràmica o primer plànol, l’encanteri de la marina és constant als quadres que, en variat format, Daniel Codorniu, realitza.
Un pintor, un bon pintor com Daniel Codorniu, sempre té una reserva d’il·lusió, una punta d’interès per a explorar els registres, la bellesa, d’un nou panorama.
I, com a pintor, Daniel Codorniu, s’ha endinsat per la complexitat paisatgística de l’Albufera poblera amb ulls novells i mirada esbalaïda. Ha descobert l’exuberància misteriosa, la densitat humida i la coloració sensual del paratge albuferenc. I, de l’asserenat perfil del “Pont de Ferro” i del luxuriós cromatisme del “Gran Canal”, Codorniu, n’ha copsat les essències aquoses i l’aire endolcit, les ombres clivellades dels arbres i els reflexos lluminosos de la sèquia. Laberint de fulles i branques amb transparències embullades, verticalitat falaguera de les palmeres, horitzontalitat fugissera de l’aigua. S’Albufera, encisadora com a panorama, ha encisat el pinzell de Daniel Codorniu i ha vessat la seva experiència, en notables quadres en aquesta exposició, gairebé antològica.
Amb la curiosa realització estilística, pròpia del ser tarannà Daniel Codorniu domina totes les tècniques pictòriques: llapis, tinta, aquarel·la, oli i, en cada una d’aquestes modalitats en treu els millors resultats i, en gran nombre, són presents en aquesta exposició que, Daniel Codorniu, ofereix a Sa Pobla. És l’exposició d’un mestre.
Alexandre Ballester
Desembre de 1992
