ERWIN HUBERT, Un ENTRANYABLE AMBAIXADOR DE LA NOSTRA ILLA
La figura del genial aquarel·lista Erwin Hubert (1883-1963) no es pot entendre sense la del gran mecenes de l’illa de Mallorca, l’Arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena. El tàndem que van forjar va resultar en un decidit impuls cultural i artístic de la Mallorca del segle XX, sent alhora pioner en la promoció de les Illes Balears com a destinació turística.
Erwin Hubert va néixer a Viena. Va estudiar a l’Acadèmia d’Arts Gràfiques de la seva mateixa ciutat i va treballar per a l’editorial Eduard Holzel, empresa gràfica que imprimia els mapes de les obres de l’Arxiduc Lluís Salvador. El 1904 va abandonar l’editorial per passar a ser secretari personal de l’Arxiduc, viatjant per primera vegada a Mallorca i instal·lant-se a la mansió “Miramar” (Valldemossa), residència de l’Arxiduc. Junts van surcar el Mediterrani a bord del famós iot “Nixe II”, propietat de Lluís Salvador. En aquestes travessies, el nostre jove artista ja va deixar constància de la seva habilitat com a dibuixant i pintor amb els seus dibuixos i aquarel·les.
Va tornar a la seva Viena natal el 1910, però va continuar col·laborant amb l’Arxiduc fins a la seva mort, el 1915. Va tornar a Mallorca de manera definitiva el 1920, instal·lant-se de nou juntament amb la seva esposa a “Miramar”, per dedicar-se de manera exclusiva a l’activitat pictòrica. Aquest mateix any va exposar les seves primeres aquarel·les amb motius folklòrics, populars i paisatgístics de Mallorca a la sala “La Veda” i a l’Ajuntament de Palma de Mallorca.
1923 va ser un any decisiu per a Hubert. Va exposar a l’“Ateneu de Madrid” i a les “Galeries Layetanes” de Barcelona, en ambdós casos amb un rotund èxit de vendes i crítica que el consagrarien com a artista. A partir d’aquest moment, les seves exposicions es van succeir de manera contínua, tant a Espanya com a l’estranger: Buenos Aires, Egipte, Brasil, Londres, Marroc, Roma, París, Berlín, Viena…
La temàtica de l’obra d’E. Hubert se centra principalment en el paisatge mallorquí, els retrats, el folklore illenc i les escenes costumbristes.
Pel que fa a la tècnica, tot i que tracta la pintura a l’oli amb certa freqüència (principalment nus i figura humana), és en “l’aquarel·la” on arriba a la màxima cota de perfecció. La bellesa i sensibilitat de les seves aquarel·les identifiquen una Mallorca i les seves gents plasmades en tot el seu esplendor i filtrades per una càlida llum mediterrània. Sensacions belles i plàcides, de serenitat, pau i tranquil·litat embadalixen un espectador àvid que sucumbeix a la seducció de la profunda i absorbent quietud de les seves marines i paisatges.
En els retrats, capta l’essència de cadascun dels seus protagonistes amb una habilitat inusitada. Va arribar a pintar més de dos mil retrats: nens, joves, intel·lectuals, aristòcrates, empresaris; i sobretot, personatges anònims. Durant un temps a Madrid el van batejar com “el pintor de la Cort” a causa de la ingent quantitat de retrats que allí va realitzar.
En les seves aquarel·les mostra una tècnica molt depurada i de gran pulcritud. Les seves obres són càlides i lluminoses, utilitzant una notòria amalgama de cromies en perfecta conjunció, recreant-se en un univers idíl·lic de formes i colors. Els paisatges, marines i personatges són filtrats pel seu filtre òptic i plasmats amb mestratge i delicadesa a través del seu pinzell. Perfecció i harmonia són els comuns denominadors de la seva extensa i rica obra.
Possiblement la tasca que més transcendència i reconeixement ha tingut, i la profusió de la qual segueix vigent als nostres dies, va ser la col·laboració que va tenir a partir de 1929 amb el Foment de Turisme de Mallorca. El 1930 aquesta il·lustre entitat va distribuir milers de cartells, fullets i sèries de postals en diversos idiomes, reproduint una quantiosa sèrie d’aquarel·les d’Erwin Hubert per tota Espanya i a l’estranger.
De manera oficial va suposar la primera campanya publicitària a gran escala de l’inici del turisme mallorquí; i Hubert, de manera instantània, es va convertir en el principal i únic il·lustrador de l’“Illa de la calma”, com dècades abans havia batejat un altre gran artista, Santiago Rusiñol.
Des d’aleshores, E. Hubert va passar a ser el referent de la imatge de Mallorca. Les seves il·lustracions (marines, paisatges i escenes costumbristes) serien una constant a les portades de llibres, guies turístiques, cartells i publicitat en general.
Mallorca deu molt als artistes que han recal·lat en ella, i molt especialment a Erwin Hubert. Inicialment de la mà de l’Arxiduc Lluís Salvador i després, gràcies a la col·laboració amb el Foment de Turisme de Mallorca, es va convertir per mèrit propi en un exquisit ambaixador del nostre petit paradís. I com tot gran artista, ho va fer amb temperança i mesura, amb sobrietat i constància, i sobretot amb amor incondicional a l’illa que el va veure créixer i triomfar, i en un fatídic accident, morir.
Damián Verger Garau
Perit Judicial en Art i Antiguitats i Crític d’Art.