El 1990 es va presentar com un any impetuós per als seus interessos, ja que de la mà de Galeria Bennàssar prepararia una col·lecció que presentaria a Arco, amb una de les seves obres creades a Doñana. L’artista recorda aquells dies per la difusió de la seva activitat, sent protagonista a l,informatiu de TVE on el van entrevistar com el millor artista jove a la Fira d’Art Contemporani (Arco), ressaltant que s’havien venut totes les seves obres. Gràcies a aquella aparició va aconseguir nombrosos contactes que van impulsar la seva carrera i va conèixer a Manolo Escobar, que era un aficionat a l’art, sorgint una entrañable amistat que perduraria fins a la seva mort. Aquell mateix 1990 passaria tres mesos a Nova York realitzant una pintura sobre formigues que va titular “Més de 1.000” i que va adquirir un prestigiós col·leccionista. Va conèixer a Roy Lichtenstein, rellevant artista de l’art pop, dibuixant, escultor i músic de jazz que casualment també va néixer un 27 d’octubre. Es va entrevistar personalment amb el galerista Leo Castelli, qui podia presumir d’haver tingut el lloc comercial d’art més destacat del món, entre Madison i la 5ª Avinguda de Nova York. En aquell període coneixeria a l’actriu nord-americana Lauren Bacall. Nova York li va obrir els braços i el va embaucar, fent-li sentir que tocava el cel, però aquell ritme era molt accelerat i difícil de suportar.

Pren l,encertada decisió de retornar a Mallorca per enfortir la relació sentimental amb Pilar, l’amor de la seva vida. Es van ubicar a Binissalem Pilar, la seva filla Marina i Luis, posteriorment van néixer els fills de tots dos, Luis i Alejandro.

La seva llista d’exposicions seria interminable, com ho són els seus viatges, les seves anècdotes, les seves peripecies, els seus amics, els seus admiradors. Ha exposat en innombrables espais, en petits i grans formats, individual i col·lectivament. Nova York, Frankfurt, Madrid, París, Colònia, Sevilla, Londres, Berlín, València, Bolonya, Granada, Saragossa, Florència, Barcelona, Düren, Ginebra, Santander, Ucraïna, Valladolid, Moscú, Cadis, Múrcia, Munic, Atenes, Xipre, Pamplona, Menorca, Eivissa i Mallorca en la seva totalitat, són només alguns d’aquests llocs.

En els seus quaderns de viatge, on pren les anotacions, sempre queda constància dels seus viatges; són delicades joies realitzades en dibuix i aquarel·la. Kenya i Tanzània, Ucraïna, Brasil, 1997/2000 Amazones, Perú, Roma, Índia, Xina, Marroc, Egipte, Berlín, Moscú, Jordània. Marroc és un dels països que més ha visitat, ja que diu sentir-se atret pels seus ambients, els seus mercats, els seus hàbits… la seva gent i el seu arc de colors li proporcionen una energia que difícilment pot obtenir-se en un altre lloc del món, aquella sensació en què sembla que s’ha detingut el temps.

El 2023 va marxar a la Xina de la mà de l’artista Carlos Morell Orlandis, que li va oferir la possibilitat d’assistir a la Universitat de Xangai, on Morell exerceix com a professor. Allí va preparar per als alumnes i professors dues classes magistrals, plantejades sobre l’execució de la seva tècnica. Curiosament, en aquella data va coincidir amb el seu aniversari, i els alumnes li van dedicar una festa, i posteriorment els professors, agraïts i impressionats per les explicacions de Maraver, el van convidar a exposar a la Fira d’Art de NINGBO.

Aquell mateix any, amb l’ONG Llevant en Marxa, viatjaria a Etiòpia i venint d’un lloc tan avançat com Xangai, el va impactar el contrast. Va acompanyar durant onze dies a un grup de metges i infermeres visitant la població Mursi, tribus indígenes que desconeixen la tecnologia i continuen vivint de manera rudimentària com ho feien els seus ancestres, amb els seus rituals i tradicions. Aquestes vivències acosten a Maraver a la terra, a les arrels, a filosofies de vida remotes perquè després les plasmi amb emotivitat sobre llenços i suports de tots tipus, utilitzant textures, pigments, làtex, llapis, vernissos, pols de marbre, metalls, sorres, palla, cendres i acceleradors entre d’altres materials. Maraver continua sorprenent-se amb escenes atàviques, on pot entreveure el batec d’un ésser humà que habita allunyat dels futurs tecnològics. És recomanable la lectura del llibre escrit per Pere Joan Martorell; “El viatge infinit”, fotografies, anotacions i comentaris en el qual, a mode d’extraordinari i extens document, recull parts essencials de les seves aventures. Viatjar l’ha enriquit, com a persona i com a artista, aguditzant l’ull que absorbeix el catàleg de tonalitats que la natura atorga a cada paisatge, a cada ciutat i a cada poble. S’ha format amb les vivències, aprenent a observar, a conversar, a estudiar costums i rituals que provenen de segles enrere.