Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
Joan Vives Llull. 1901-1982 Mallorca und Menorca. Zwischen zwei Lieben
An Anfang des 20. Jahrhunderts war die menorquinische Malerei den neuen Kunstströmungen fremd und Impressionismus war in seiner Anfangsphase.
Man kann sagen dass Joan Vives Llull der erste moderne Maler auf Menorca war. Sein Verständnis und die ständige Suche nach modernen Wegen waren jenseits des üblichen Akademismus.
Vives Llull stammte aus einer bescheidenen Familie ohne künstlerische Tradition. Drei Dinge sind für seine Kunst ausschlaggebend: großes Talent zum Zeichnen, Landschaftsliebe und Wissensdurst. Er konnte sich nicht auf seine Familie verlassen die ihn in keiner Weise unterstützte Maler zu werden. Eines Tages sieht er in einer Zeitschrift die Werke von Angalda Camarasa der sich in Mallorca niedergelassen hatte – er beschloss in dort zu besuchen. Eigentlich wollte er fünfzehn Tage auf Mallorca verbringen, daraus wurden fünf Jahre (1925-1930). Er schrieb: » auf Mallorca hat sich mir eine neue Welt geöffnet, so lichtkräftig wie unser Menorca aber mit einer erstaunlichen und ausgeglichenen Natur, blendend für einen Malerlehrling «.
A Mallorca va exposar la seva obra per primer pic el 1929 a una col·lectiva al saló de tardor, amb èxit. L’any 1930 tornà a Menorca per a posar-se al capdavant del negoci d’antiguitats que li havien muntat els seus pares.
A partir d’ençà va començar a triomfar a la seva illa i mantingué el contacte amb el grup de pintors del cercle d’Anglada Camarasa (Actualment conegut com a Escola Pollencina). També va dur a Menorca la pintura d’Anglada, Cittadini, Meifrén, Puget i Gelabert …
Fins als anys 70 continua fent exposicions importants amb gran èxit tant a Menorca com a Mallorca, arribant a exposar la seva obra fins a La Coruña o la sala Kandisky de Madrid.
L’any 1979 galeries Bennàssar li dedicà un homenatge.
La seva pintura se caracteritza per l’autenticitat. És un pintor de cavallet i de treball a plein air, a l’aire lliure. Són magnífiques les seves obres del port de Maó, de caràcter postimpressionista.
De pintura molt empastada i pinzellada segura, que capta amb delicadesa les llums i els colors amb elegància. Quan està a Menorca, una illa bastant plana, enyora la verticalitat del paisatge Mallorquí, amb els seus penya-segats i valls profunds, cosa que li va dur a interessar-se per la pintura de niguls sobre un horitzó minúscul.
Finalment l’any 1982 mor i rep nombrosos homenatges i reconeixements com a un dels grans pintors Menorquins.
Joan Elorduy, Juliol de 2022