Pedro de la Felipa.
La llum i el color de la Serra de Tramuntana.

L’obra de tot artista sol estar determinada per influències, generalment casuals, que d’alguna manera marquen el seu esdevenir creatiu.

Quan encara era un nin, mogut per una extranya necessitat, la curiositat i per aquelles circunstancies amb les quals la vida tempta a cada qual, vaig entrar a l’Escola d’Arts i Oficis del meu poble natal.

Vaig tenir la gran sort de trobarme amb D. Manuel Santaella, profesor de dibuix i pintura d’aquell centre. Un home no molt alt, de mitjana edat i cabells canosos, de veu suau i sugerent, que solia entornar els ulls mentres les seves mans, llargues i blanques  assenyalaven a l’aire els aspectes a resaltar del treball de cada alumne.

Pacient i a la vegada exigent, va orientar les meves primeres passes tractant d’inculcarme quatre idees bàsiques.

  1. Esser honest amb mi mateix i elegir les meves influències en funció de les meves capacitats.
  2. Treballar pensant en perfeccionar el meu sentit artístic.
  3. Mantenir una certa visió anticipada: “ has de veure el quadre abans de començar a pintar la tela “, em deia.
  4. Aconseguir a cada quadre, que cada traç, cada pincellada, cada color i cada forma estiguin en armonia.

I malgrat lo dificultós que resulta materialitzar conceptes, de les meves pròpies limitacions, del fet que després de cada fita sempre hi ha un nou desafiament i de que el temps passa massa depressa, seguesc posant en cada obra la mateixa il.lusió que va sentir aquell nin, a qui un dia posaren al davant d’un cavallet per dibuixar unes flors de guix.

Però la vida segueix, i quan canvien les situacions canvien les influències.

Ni vaig esser el primer, ni seré el darrer artista que en posar peu en aquesta terra, va caure fascinat per la seva llum i el seu color.

Conec bé la SERRA DE TRAMUNTANA, des d’Andratx fins a Formentor, l’he caminada, l’he sentida, l’he viscuda, he rebut la frescor i el vent intens de les seves altures; he vist sortides de sol a les millors atalaies, he culminat els seus cims, he baixat els torrents, m’he endinsat dins les  coves, he guaitat els penyassegats, m’he perdut pels seus camins, i així, pas a pas, de la mateixa manera que el jove adolescent cau seduït per la mirada, la fragàncies, o la cintura d’una bella dóna, a mi m’ha encisat el seu paisatge maravellós.

Per tot això, i aprofitant  l’oportunitat que m’ofereix el MUSEU KAIROI ART, vull aportar, una vegada més, el meu modest homenatge al reconeixement que va fer la UNESCO en declarar la SERRA DE TRAMUNTANA PATRIOMINI MUNDIAL en la categoría de Paisatge Cultural.

Pedro de la Felipa.

Juny de 2022.

PEDRO DE LA FELIPA

La llum i color de la Serra de Tramuntana

EL PERQUÈ D’AQUEST PERQUÈ

L’obra de tot artista sol estar determinada per influències, generalment casuals, que d’alguna manera marquen el seu esdevenir creatiu.

Quan encara era un nin, mogut per una extranya necessitat, la curiositat i per aquelles circunstancies amb les quals la vida tempta a cada qual, vaig entrar a l’Escola d’Arts i Oficis del meu poble natal.

Vaig tenir la gran sort de trobarme amb D. Manuel Santaella, profesor de dibuix i pintura d’aquell centre. Un home no molt alt, de mitjana edat i cabells canosos, de veu suau i sugerent, que solia entornar els ulls mentres les seves mans, llargues i blanques  assenyalaven a l’aire els aspectes a resaltar del treball de cada alumne.

Pacient i a la vegada exigent, va orientar les meves primeres passes tractant d’inculcarme quatre idees bàsiques:

  1. Esser honest amb mi mateix i elegir les meves influències en funció de les meves capacitats.
  2. Treballar pensant en perfeccionar el meu sentit artístic.
  3. Mantenir una certa visió anticipada: “ has de veure el quadre abans de començar a pintar la tela “, em deia.
  4. Aconseguir a cada quadre, que cada traç, cada pincellada, cada color i cada forma estiguin en armonia.

I malgrat lo dificultós que resulta materialitzar conceptes, de les meves pròpies limitacions, del fet que després de cada fita sempre hi ha un nou desafiament i de que el temps passa massa depressa, seguesc posant en cada obra la mateixa il.lusió que va sentir aquell nin, a qui un dia posaren al davant d’un cavallet per dibuixar unes flors de guix.

Però la vida segueix, i quan canvien les situacions canvien les influències.

Ni vaig esser el primer, ni seré el darrer artista que en posar peu en aquesta terra, va caure fascinat per la seva llum i el seu color.

Conec bé la SERRA DE TRAMUNTANA, des d’Andratx fins a Formentor, l’he caminada, l’he sentida, l’he viscuda, he rebut la frescor i el vent intens de les seves altures; he vist sortides de sol a les millors atalaies, he culminat els seus cims, he baixat els torrents, m’he endinsat dins les  coves, he guaitat els penyassegats, m’he perdut pels seus camins, i així, pas a pas, de la mateixa manera que el jove adolescent cau seduït per la mirada, la fragàncies, o la cintura d’una bella dóna, a mi m’ha encisat el seu paisatge maravellós.

Per tot això, i aprofitant  l’oportunitat que m’ofereix el MUSEU KAIROI ART, vull aportar, una vegada més, el meu modest homenatge al reconeixement que va fer la UNESCO en declarar la SERRA DE TRAMUNTANA PATRIOMINI MUNDIAL en la categoría de Paisatge Cultural.

Pedro de la Felipa.

Juny de 2022.