Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.

JOSÉ ROBERTO TORRENT O LA MIRADA MÀGICA DEL PAISATGE
José Roberto Torrent Prats és un dels pintors més reconeguts del panorama artístic de les Illes Balears per la força dels seus colors i per la humanitat dels seus temes, tot i haver transitat per estils diferents, des de l’impressionisme fins a l’expressionisme.
Torrent va néixer a Ciutadella, Menorca, el 1904 i no va començar a dedicar-se seriosament a la pintura fins després d’haver complert els 44 anys. Fabricant de talons per l’industria del calçat, inventor, humorista gràfic, pare de família i professor de dibuix a l’escola municipal, les seves primeres pintures s’emmarquen dins l’impressionisme. Els seus paisatges estan gairebé sempre poblats de figures, ja que les persones són importants per a ell. Des del principi, les seves pintures estan tenyides de sentiment i emoció. Al principi expressada amb una paleta de colors en tons foscos i marrons, molt atmosfèrics i de factura excel·lent; més endavant, després del seu pas per París, els seus colors esdevenen més lluminosos i forts, valents, fregant l’expressivitat del fauvisme.
A la dècada dels 60 triomfa en una dotzena de concursos de pintura, com el Ciutat de Palma o el de Barcelona a Menorca obté reconeixement com el pintor més eminent de l’illa (que després de la seva mort es va convertir en Fill Il·lustre de la seva ciutat, amb carrer i col·legi amb el seu nom). En aquesta època els seus quadres son molt potents, de pinzellada llarga, carregada de pintura i de gest constructiu, ja que va abandonar el clarobscur amb les ombres per crear profunditat. Torrent reinterpreta el paisatge amb llibertat absoluta i en funció de l’expressió. És una pintura narrativa, on sempre passen coses, sovint explicant històries de gent humil i de camps durs amb arbres sense fulles.
A l’última etapa de la seva vida les persones guanyen en mida i en importància en els seus quadres, mostrant relacions familiars en escenes de carrer o en paisatges. Ja és una pintura expressionista, de profund sentiment existencial i dels seus valors humans i cristians.
Torrent va morir el 1990 i ens va deixar un llegat important de bona pintura i sensibilitat que va ser recollit per l’Associació d’Amics des Pintor Torrent i exposat en un museu personal a la seva estimada Ciutadella.
JUAN ELORDUY
JOSÉ ROBERTO TORRENT

O LA MIRADA MÀGICA DEL PAISATGE
José Roberto Torrent Prats és un dels pintors més reconeguts del panorama artístic de les Illes Balears per la força dels seus colors i per la humanitat dels seus temes, tot i haver transitat per estils diferents, des de l’impressionisme fins a l’expressionisme.
Torrent va néixer a Ciutadella, Menorca, el 1904 i no va començar a dedicar-se seriosament a la pintura fins després d’haver complert els 44 anys. Fabricant de talons per l’industria del calçat, inventor, humorista gràfic, pare de família i professor de dibuix a l’escola municipal, les seves primeres pintures s’emmarquen dins l’impressionisme. Els seus paisatges estan gairebé sempre poblats de figures, ja que les persones són importants per a ell. Des del principi, les seves pintures estan tenyides de sentiment i emoció. Al principi expressada amb una paleta de colors en tons foscos i marrons, molt atmosfèrics i de factura excel·lent; més endavant, després del seu pas per París, els seus colors esdevenen més lluminosos i forts, valents, fregant l’expressivitat del fauvisme.
A la dècada dels 60 triomfa en una dotzena de concursos de pintura, com el Ciutat de Palma o el de Barcelona a Menorca obté reconeixement com el pintor més eminent de l’illa (que després de la seva mort es va convertir en Fill Il·lustre de la seva ciutat, amb carrer i col·legi amb el seu nom). En aquesta època els seus quadres son molt potents, de pinzellada llarga, carregada de pintura i de gest constructiu, ja que va abandonar el clarobscur amb les ombres per crear profunditat. Torrent reinterpreta el paisatge amb llibertat absoluta i en funció de l’expressió. És una pintura narrativa, on sempre passen coses, sovint explicant històries de gent humil i de camps durs amb arbres sense fulles.
A l’última etapa de la seva vida les persones guanyen en mida i en importància en els seus quadres, mostrant relacions familiars en escenes de carrer o en paisatges. Ja és una pintura expressionista, de profund sentiment existencial i dels seus valors humans i cristians.
Torrent va morir el 1990 i ens va deixar un llegat important de bona pintura i sensibilitat que va ser recollit per l’Associació d’Amics des Pintor Torrent i exposat en un museu personal a la seva estimada Ciutadella.
JUAN ELORDUY