Fill d’una família de migrants italians de sòlida posició econòmica, començà estudis d’arquitectura a l’hora que formà part del grup intel·lectual dels Parera. L’any 1911 abandonà els estudis i seguint la seva vocació artística es traslladà a París, on estudià a l’Acadèmia Vitti en la que impartia classes Hermen Anglada Camarasa. Influït pel pintor català, el juny de 1913 realitzà un primer viatge a Mallorca, coincidint amb Anglada i els seus deixebles a la cala Sant Vicenç. L’esclat de la Primera Guerra Mundial el trobà viatjant per Itàlia i, coneixedor que Anglada i altres pintors s’havien instal·lat  al Port de Pollença feu el mateix. Més endavant s’establirà a l’Horta pollencina. 

Les primeres obres estan emmarcades per trets simbolistes del paisatge pollencí al marge de qualsevol presència humana, i que va difondre internacionalment gràcies a diverses exposicions a Buenos Aires, Montevideo o Roma. La primera exposició a Mallorca va ser la col·lectiva realitzada a La Veda el 1917 juntament amb Roberto Montenegro i Aníbal Nocetti. L’any 1920 a la mateixa sala efectuà la primera exposició individual amb un total de 12 obres. El mateix any guanyà el primer premi amb La herida de la montaña a la I Exposició Regional d’Art celebrada a Palma i l’any següent obtingué el primer premi al Saló Anual de Belles Arts de Buenos Aires amb Tarde. 

A partir de 1922 deixa de banda els trets transcendents a l’hora que decoratius, donant pas a obres on barreja el post-impressionisme amb una pintura més volumètrica seguint les lliçons de Cézanne i que continuà difonent internacionalment com ara a Pittsburgh, Los Ángeles, Nova York o Londres. Participà a la XIII Exposició Internacional d’Art de Venècia integrant la secció argentina. El 1924 Marzo en la huerta aconseguí el primer premi a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, i el març de 1927 presentà una segona exposició individual a La Veda on es veu un canvi tècnic i temàtic. Ja fa més de deu anys que viu a Mallorca i es decanta per temàtiques on s’inclou la figura humana al considerar que és la que més li atreu. El 1929 ja era un artista consagrat i així ho demostra l’exposició a les Galeries Costa i a Amigos del  Arte a Buenos Aires, fruit de la qual la tela Cala Sant Vicenç fou adquirida pel Museu Nacional de Belles Arts i Campesina pel Museu Provincial de Belles Arts de La Plata. 

Els anys següents varen ser de recerca i a partir de l’exposició de l’any 1932 a les Galeries Costa recull uns interessos cap a una Mallorca més real i humana que es recrea en les formes i que en alguns casos s’acosta a un tebi llenguatge avantguardista com l’expressionisme. La Guerra Civil suposà un parèntesi, ja que viatjà a Itàlia on residí fins el 1938, circumstància que aprofità per exposar a Trieste i a Milà. En tornar a Pollença no incorporà gaires novetats a la pintura. En aquests anys es dedicà a la crítica artística a les pàgines de Revista, la publicació del Círculo de Belles Arts, “Pretextos”, destacant l’article “La escuela pollencina”. L’any 1947 viatjà a Argentina on exposà al Saló Müller unes obres continuistes que no varen rebre una crítica del tot favorable. En tornar a Mallorca fou nomenat vice-cònsol de l’Argentina, durant uns anys en que la migració mallorquina fou molt intensa. Com a funcionari del Ministeri d’Assumptes Exteriors se reclamà la seva presència l’any 1951, fet que aprofità per exposar a la capital argentina. Però l’adaptació a la seva ciutat de naixement li costà ja que eren molts els anys viscuts fora, motiu que determinà que retornés definitivament l’any 1952. D’aquest darrer periode cal remarcar la participació a l’Exposició Internacional de Pittsburgh. Els darrers anys visqué a Cala Major i participà activament a la vida cultural de la ciutat de Palma que compaginà amb la impartició de classes de pintura.

Francisca Lladó Pol

Dra. En Història de l’Art – Professora de la Universitat de les Illes Balears