Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
El pintor Ferrer Guasch, més enllà dels blancs
L’any que Vicent Ferrer Guasch va néixer al que aleshores era un petit poble de pescadors i casetes blanques a la vora de la mar, Sant Antoni de Portmany (Eivissa), el port de la ciutat havia acollit la cerimònia del bateig marítim del Pedro. Dècades després, l’artista eivissenc immortalitzaria aquest veler a través de la seua càmera fotogràfica i els seus pinzells així com molts altres vaixells i les drassanes del port principal de l’illa.
Dos anys després del naixement de Ferrer Guasch el 1917, un altre pintor visitava l’illa. Era Joaquim Sorolla i se’l coneixia com el mestre del color i de la llum i tant ell com Narcís Puget Viñas o Josep Tarrés varen influir en l’obra del pintor dels blancs.
La primera vegada que el seu nom va aparèixer a la premsa local va ser el juny de 1930, quan amb altres companys d’estudis va finalitzar el batxillerat i Diario de Ibiza ho va recollir. Dos anys després, a principi de gener de 1932, quan encara no havia fet els 15 anys, ja va presentar set caricatures en una exposició col·lectiva d’artistes novells a la societat cultural Ebusus, on exposaria tantes vegades al llarg de la seua vida. Així va començar la seua carrera artística.
En les dècades posteriors, a més de publicar articles sobre art i exposicions o assumptes locals, va exposar tant a la resta de l’estat com a altres països.
L’artista va saber pintar la llum d’Eivissa que rebotava a les parets, a les cases, a les esglésies i els seus campanars. A tota aquesta simfonia hi va afegir el blau la mar i, de tant en tant, una figura humana que participa del silenci que traspua la seua obra.
L’obra de Ferrer Guasch deixa molt clara la seua procedència geogràfica: la Mediterrània i una illa, Eivissa. Però tot i que és el pintor que millor ha sabut expressar les textures de les parets de calç i tot i que els seus olis ens ensenyen també que hi ha molts de blancs, la seua obra és més que això.
Com altres artistes, sortia al carrer per pintar, però ell també es va ajudar de la fotografia per reproduir detalls d’allò que veia i volia explicar: <<jo som un pintor impressionista>>. Avui, aquest arxiu fotogràfic forma part del fons de l’Arxiu d’Imatge i So Municipal d’Eivissa (AISME) gràcies a la generositat de les seues filles i el seu fill.
En definitiva, el seu llegat pictòric és una prova de com el pintor Vicent Ferrer Guasch va voler experimentar i evolucionar des de l’impressionisme al cubisme, amb els colors de la Mediterrània com a horitzó.
Fanny Tur Riera
En els retrats, capta l’essència de cadascun dels seus protagonistes amb una habilitat inusitada. Va arribar a pintar més de dos mil retrats: nens, joves, intel·lectuals, aristòcrates, empresaris; i sobretot, personatges anònims. Durant un temps a Madrid el van batejar com “el pintor de la Cort” a causa de la ingent quantitat de retrats que allí va realitzar.
En les seves aquarel·les mostra una tècnica molt depurada i de gran pulcritud. Les seves obres són càlides i lluminoses, utilitzant una notòria amalgama de cromies en perfecta conjunció, recreant-se en un univers idíl·lic de formes i colors. Els paisatges, marines i personatges són filtrats pel seu filtre òptic i plasmats amb mestratge i delicadesa a través del seu pinzell. Perfecció i harmonia són els comuns denominadors de la seva extensa i rica obra.
Possiblement la tasca que més transcendència i reconeixement ha tingut, i la profusió de la qual segueix vigent als nostres dies, va ser la col·laboració que va tenir a partir de 1929 amb el Foment de Turisme de Mallorca. El 1930 aquesta il·lustre entitat va distribuir milers de cartells, fullets i sèries de postals en diversos idiomes, reproduint una quantiosa sèrie d’aquarel·les d’Erwin Hubert per tota Espanya i a l’estranger.
De manera oficial va suposar la primera campanya publicitària a gran escala de l’inici del turisme mallorquí; i Hubert, de manera instantània, es va convertir en el principal i únic il·lustrador de l’“Illa de la calma”, com dècades abans havia batejat un altre gran artista, Santiago Rusiñol.
Des d’aleshores, E. Hubert va passar a ser el referent de la imatge de Mallorca. Les seves il·lustracions (marines, paisatges i escenes costumbristes) serien una constant a les portades de llibres, guies turístiques, cartells i publicitat en general.
Mallorca deu molt als artistes que han recal·lat en ella, i molt especialment a Erwin Hubert. Inicialment de la mà de l’Arxiduc Lluís Salvador i després, gràcies a la col·laboració amb el Foment de Turisme de Mallorca, es va convertir per mèrit propi en un exquisit ambaixador del nostre petit paradís. I com tot gran artista, ho va fer amb temperança i mesura, amb sobrietat i constància, i sobretot amb amor incondicional a l’illa que el va veure créixer i triomfar, i en un fatídic accident, morir.
Damián Verger Garau
Perit Judicial en Art i Antiguitats i Crític d’Art.