Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
JOAN RIERA FERRARI: “EL LLENGUATGE DE LES ROQUES”
Joan va tenir una infància dolorosa i trista, ja que amb tot just 8 anys va perdre la seva mare. Confessa que no va tornar a ser autènticament feliç fins que es va traslladar a Barcelona, amb 20 anys, per estudiar Belles Arts a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi.
Va ser a Barcelona, el 1967, on va guanyar els seus primers premis com a pintor, i acabada la carrera va tornar a Mallorca, i es va instal·lar a Manacor. Es va independitzar econòmicament, i va dur a terme la seva primera exposició a la Galeria Drac de Manacor, dedicant-la a Federico García Lorca. I molt poc després va organitzar la seva primera exposició internacional, a la Galeria Charbonel de Helsinky.
Ja des de tan jove mostraria el seu esperit pioner i trencador, i llavors va traslladar la seva residència a Cala d’Or, on va ampliar la seva trajectòria artística, dedicant-se a l’arquitectura i la decoració. Riera Ferrari també era un gran defensor dels artistes joves. Els va obrir les portes de casa seva. Així va passar, per exemple, el 1974 quan a la seva galeria Picarol va donar l’oportunitat a Miquel Barceló per fer la seva primera exposició.
Als anys 70 va desenvolupar una sèrie pictòrica sobre Eivissa, va realitzar diverses exposicions a Mallorca, i va viatjar per tot Europa, coneixent Venècia, ciutat a la qual retornarà successivament i que serà la inspiració d’una important sèrie de quadres.
De la mà de l’important marxant d’art Joan Oliver “Maneu”, amb qui va treballar fins al 1990, ha participat en grans fires d’art internacionals, com ARCO a Madrid, i va exposar al Center de TV SPI de Berlín, al Centre de Ciències i Arts de Munic.
Després dels quadres inspirats a Venècia, va iniciar el 1988 una sèrie de Vells Vaixells, caracteritzada per la seva gran riquesa cromàtica amb què representava l’agonia de vaixells en decadència. Totes dues sèries són l’inici de la reflexió de l’artista sobre el pas del temps destructor.
A mitjans dels 90 el pintor pateix la pèrdua d’éssers molt estimats, no obstant, no deixa de complir els seus compromisos artístics i segueix exposant a Barcelona, Madrid, Alemanya, Santander i Pollença, i a finals dels 90 participarà a la Fira Internacional de Art Roma, a la primera Fira de Barcelona Art Expo, a Art Sevilla, Art Santander i Artexpo, i dona la seva obra Mar i Roques, a Joan Antoni Samaranch per al fons d’art del Museu del Comitè Olímpic Internacional de Lausane (Suïssa). Després de rebre el premi Amics de l’Art, protagonitzarà una mostra per celebrar els 100 anys l’Associació Cultural S’Agrícola de Manacor.
L’any 2000 inaugura la Galeria Marimón a Can Picafort amb una exposició col·lectiva, i participa a Art Expo amb les galeries Ra del Rey, Gemma Gimeno i Gothsland. El 2002 protagonitza la seva primera exposició individual a Gothsland de Barcelona, i repassa tota la seva trajectòria artística a l’Edifici s’Excorxador de Porreres. El 2006 inaugura a la Galeria Art Estació de Manacor una col·lectiva amb Joan Bennàssar i Cristina Escape, i participa de forma monogràfica a la fira d’Art Madrid per la Galeria Marimón. Aquest any viatja de nou a Egipte i Grècia, països inspiradors per a ell durant el nou segle.
En els darrers anys, a més de fer diverses exposicions, i rebre el Premi Ramon Llull per la seva trajectòria artística, realitza en col·laboració amb l’ONG Llevant en marxa, una subhasta d’art, A l’Auba, en benefici d’Etiòpia, per a la construcció de pous d’aigua. Totes les obres subhastades eren artistes reconeguts de la col·lecció privada de Joan. A la festa hi va anar mig miler de persones i es van recaptar uns 120.000 euros. Aquest caràcter solidari de l’artista es manifestarà en noves subhastes, i la revista In-Mediatika Magazine ha estat convidada a cobrir la propera, que va tenir lloc a finals de juny.
Riera Ferrari s’erigeix sens dubte com un dels pintors mallorquins més genials, amb una força i un torrent creador desbordant. Arriba a formular una semiòtica molt personal amb les nostres ––roques i el blau intens del nostre mediterrani. També va obrir la bretxa per concebre una nova manera de treballar i de fer pintura amb un segell tan personal com inimitable. Fruit de tot això és doncs la seva obra tan intensa, atractiva i personal, que no és res més que la metàfora del gran dibuixant que era per ser capaç de captar totes les formes de la bellesa.
Llorenç Femenias
PRESIDENT DE S’AGRÍCOLA DE MANACOR