JOAN VIVES LLULL. 1901- 1982 Mallorca i Menorca. Entre dos amors.

A l’inici del segle XX la pintura menorquina se trobava aliena a les noves corrents d’art i just se començava a tractar l’impressionisme.

Se pot afirmar que Joan Vives Llull fou el primer pintor modern de Menorca. Entenent per modernitat la recerca de nous camins més enllà de l’academicisme.

Vives Llull venia d’una família modesta, sense tradició artística. Però tenia tres coses: Talent per al dibuix, amor al paisatge i curiositat per conèixer, no obstant la seva família no li donava suport en la seva intenció de ser pintor. Un dia va quedar meravellat per l’obra de Anglada Camarasa  que va descobrir a una revista i, sabent que aquest residia a Mallorca, decidí anar a visitar-lo. Era un viatge de 15 dies i se varen convertir en cinc anys (1925 – 1930).

Va escriure: “A Mallorca se me va obrir un món nou, tan lluminós com el nostre de Menorca, però amb una naturalesa impressionant i equilibrada, encegadora per a la mirada d’un aspirant a aprenent de pintor”.

A Mallorca va exposar la seva obra per primer pic el 1929 a una col·lectiva al saló de tardor, amb èxit. L’any 1930 tornà a Menorca per a posar-se al capdavant del negoci d’antiguitats que li havien muntat els seus pares.

A partir d’ençà va començar a triomfar a la seva illa i mantingué el contacte amb el grup de pintors del cercle d’Anglada Camarasa (Actualment conegut com a Escola Pollencina). També va dur a Menorca la pintura d’Anglada, Cittadini, Meifrén, Puget i Gelabert …

Fins als anys 70 continua fent exposicions importants amb gran èxit tant a Menorca com a Mallorca, arribant a exposar la seva obra fins a La Coruña o la sala Kandisky de Madrid.

L’any 1979 galeries Bennàssar li dedicà un homenatge.

La seva pintura se caracteritza per l’autenticitat. És un pintor de cavallet i de treball a plein air, a l’aire lliure. Són magnífiques les seves obres del port de Maó, de caràcter postimpressionista. 

De pintura molt empastada i pinzellada segura, que capta amb delicadesa les llums i els colors amb elegància. Quan està a Menorca, una illa bastant plana, enyora la verticalitat del paisatge Mallorquí, amb els seus penya-segats i valls profunds, cosa que li va dur a interessar-se per la pintura de niguls sobre un horitzó minúscul.

Finalment l’any 1982 mor i rep nombrosos homenatges i reconeixements com a un dels grans pintors Menorquins.

Joan Elorduy, Juliol de 2022

Exposicions anteriors.

JOAN VIVES LLULL
1901-1982

Mallorca i Menorca. Entre dos amors

A l’inici del segle XX la pintura menorquina se trobava aliena a les noves corrents d’art i just se començava a tractar l’impressionisme.

Se pot afirmar que Joan Vives Llull fou el primer pintor modern de Menorca. Entenent per modernitat la recerca de nous camins més enllà de l’academicisme.

Vives Llull venia d’una família modesta, sense tradició artística. Però tenia tres coses: Talent per al dibuix, amor al paisatge i curiositat per conèixer, no obstant la seva família no li donava suport en la seva intenció de ser pintor. Un dia va quedar meravellat per l’obra de Anglada Camarasa  que va descobrir a una revista i, sabent que aquest residia a Mallorca, decidí anar a visitar-lo. Era un viatge de 15 dies i se varen convertir en cinc anys (1925 – 1930).

Va escriure: “A Mallorca se me va obrir un món nou, tan lluminós com el nostre de Menorca, però amb una naturalesa impressionant i equilibrada, encegadora per a la mirada d’un aspirant a aprenent de pintor”.

A Mallorca va exposar la seva obra per primer pic el 1929 a una col·lectiva al saló de tardor, amb èxit. L’any 1930 tornà a Menorca per a posar-se al capdavant del negoci d’antiguitats que li havien muntat els seus pares.

A partir d’ençà va començar a triomfar a la seva illa i mantingué el contacte amb el grup de pintors del cercle d’Anglada Camarasa (Actualment conegut com a Escola Pollencina). També va dur a Menorca la pintura d’Anglada, Cittadini, Meifrén, Puget i Gelabert …

Fins als anys 70 continua fent exposicions importants amb gran èxit tant a Menorca com a Mallorca, arribant a exposar la seva obra fins a La Coruña o la sala Kandisky de Madrid.

L’any 1979 galeries Bennàssar li dedicà un homenatge.

La seva pintura se caracteritza per l’autenticitat. És un pintor de cavallet i de treball a plein air, a l’aire lliure. Són magnífiques les seves obres del port de Maó, de caràcter postimpressionista. 

De pintura molt empastada i pinzellada segura, que capta amb delicadesa les llums i els colors amb elegància. Quan està a Menorca, una illa bastant plana, enyora la verticalitat del paisatge Mallorquí, amb els seus penya-segats i valls profunds, cosa que li va dur a interessar-se per la pintura de niguls sobre un horitzó minúscul.

Finalment l’any 1982 mor i rep nombrosos homenatges i reconeixements com a un dels grans pintors Menorquins.

Joan Elorduy, Juliol de 2022

Exposicions anteriors