Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
Pascual de Cabo: Antologia del paisatge
Karoi Art Digital Museum rendeix reconeixement a la figura de l’artista alacantí Pascual de Cabo. Una antològica de la llarga etapa que aquest creador ha dedicat als paisatges de Mallorca treballats principalment a l’oli, incloent també en aquesta exposició alguns dibuixos que recorden la infància dels seus fills, realitzats amb la tècnica del grafit i carbonet.
Pascual de Cabo és un home que mira enrere amb calma, sense penedir-se de res del que ha viscut, amb el cor il·lusionat per quant li queda per viure i per la quantitat de projectes que transiten per la seva ment. El seu llenguatge corporal transmet una actitud positiva Jo mai no he vist alterat el seu estat d’ànim i supòs que això és qüestió d’experiència i saviesa. I és que, de Cabo és expert i savi quan pinta i el mateix ocorre quan rescata i aprofundeix sobre algun capítol que versa sobre la història de l’art.
Ha sabut envoltar-se de mestres pels quals sent una enorme admiració, Andrés García Ibáñez o Antonio López són dos éssers que segons ell, han influït en els seus plantejaments pictòrics.
La pintura paisatgista de Pascual de Cabo parteix de mitjan anys 60 fins a principis del 2000. Són més de quaranta anys en què ha treballat el paisatge, sobretot mallorquí, amb algunes incursions en el paisatge d’Andalusia, terra que sempre el va atreure i és precisament a Sevilla on va fixar fa uns anys la seva residència.
La seva inusitada soltesa i tenacitat fan que sigui un creador hàbil, amb una agilitat sorprenent per a finalitzar una peça. Al mateix temps que es desembolica en tècniques realistes, naturalistes, idealistes, sorgeix una pluja espontània dels seus pinzells i els colors expressen i difonen l’emotivitat de l’artista. En aquest gènere pictòric orientat al paisatge de Mallorca, ha representat nombroses escenes del Mediterrani i de La Serra de Tramuntana i en les seves composicions s’adverteix una atmosfera poètica que abunda en la seva trajectòria. La seva identificació amb els paisatges mallorquins fa percebre a l’espectador la generosa naturalitat amb què aquest resol els llenços.
La manera d’expressar la seva visió dels paratges va més enllà de la intervenció en una tela. L’artista s’endinsa en el fragment que descriurà com si fos un element més. Penetra en l’etimologia de les arrels, de les branques, de les tiges, dels nenúfars, dels pètals i des del seu interior s’eleva cap a la cosmologia, i s’expandeix cap a les muntanyes i les panoràmiques d’edificis que conformen les ciutats.
Pascual diu que l’artista ha de ser enginyós i que ha de fregar-li una vareta màgica que li impregni de bogeria. Una certa vegada, em va confessar que quan pinta se sent com un linx, lliure a la meitat de la naturalesa, tot sol, i amb ganes de pintar i que si venen altres vides repetiria el mateix, pintar i tornar a pintar.
Va partir de la figuració, va passar per l’expressionisme, l’impressionisme, a vegades desprèn aromes del fauvisme, es va endinsar en l’abstracció. L’aquarel·la, l’oli, l’acrílic, el dibuix al llapis, el pastís, la tinta, l’obra gràfica, coneix a la perfecció la varietat de mètodes i en tots i en cadascun afina amb la seva destresa.
Neix a Alacant en 1952, de molt jovenet en l’escola ja va obtenir diversos premis de dibuix. Als catorze anys la seva mare li posa a treballar com a mecànic i quan acaba el seu horari laboral es dedica al dibuix i descobreix que la gent s’interessa i els hi compra. Durant la seva adolescència va començar a viatjar, vivint a París, a Nova York, a Munic, a El Salvador, a Sud-amèrica viatjant de punta a punta. Confessa que li captiven ciutats com Roma i Venècia i que li va meravellar la seva visita al Japó. Recorda l’època de joventut que va viure en el barri de Sa Calatrava de Palma, amb Xam Horaci Sapere, el seu etern amic Luis Maraver, Pedro Daudero, Tarrassó, Xim Torrents, Antonia Dolç. Entre els seus premis i reconeixements sempre nomena l’agraïment per rebre de l’Ajuntament de Palma en 2015 el Premi Medalla d’Or de la ciutat. Mestressa la pintura de l’americà Edward Hooper. La seva obra ha passejat pels cinc continents, s’ha exposat en galeries, museus, espais institucionals i col·leccionistes de tot el món posseeixen alguna de les seves peces.
En l’actualitat resideix en Pobla del Riu, Sevilla, encara que continua visitant Mallorca i per motius professionals viatja a Tànger, el Marroc. Allí disposa d’un estudi-taller, des d’on projecta la promoció de les seves obres als països africans i asiàtics.
Enhorabona per aquest merescut “homenatge” de Karoi Art – Museu Digital de Pintura dels Illes Balears, a la figura perenne de Pascual de Cabo.
Xisco Barceló
Periodista i Crític d’Art.