Gil ha destacat per compondre cadascuna de les peces sense necessitat de signar-les. Qualsevol que conegués mínimament el seu treball reconeixeria una obra de l’artista entre cent o mil més. La seva personalitat s’apoderava de l’atmosfera, aplicant una llum que semblava que només podia absorbir els ulls. Allà residia part d’aquella força que desprenen els seus paisatges i marines, cobertes per un vel que ell feia caure del cel i que es posava sobre les roques, sobre el mar, les muntanyes.

Era una llum que li sorgia de la brisa de l’ànima i s’escampava com una pluja on s’havia entretingut a pintar-li les gotes d’aigua, una per una. La seva llum només era la seva llum, irrepetible, inimitable. Una forma d’energia radiant i plàstica que Gil havia inventat al seu estudi laboratori i que la va fer viatjar com una ona expansiva.

A la faceta personal destacava una característica filosòfica sobre el pensament de l’home en la pràctica de les religions. Matisava que: ningú no ha de creure el que jo digui, simplement exposo les meves teories; el qui tingui ulls i orelles que vegi i escolti i pensi el que vulgui. Per mi, hi ha un “Món ideal” al que anomeno “Il·lusolàndia”, perquè aquest món en què vivim a mi no m’agrada.
I va escriure uns textos que definien aquesta manera de pensar… al meu món ideal no hi tenen cabuda els violents, ni els hipòcrites, ni els egoistes, ni els lladres, ni els farsants, ni els envejosos, perquè no els deixo espai per a la seva maldat. No hi ha pensaments negatius, ni odis, ni venjances…
Guillem com a lector empedreït, s’entretenia a entrar en laberints d’eternes preguntes, sobre Déu, sobre el karma, sobre el destí de la humanitat, sobre les interpretacions de l’ànima, sobre el diable i el pecat, filosofava sobre la memòria, sobre les neurones del cervell. Una altra de les seves cites deia així; Cada ésser vivent és una Trilogia, Esperit, Ment i Cos i em dol la influència negativa que pretenen alguns profetes que exerceixen com a salvadors de la terra.

Potser proclamava aquesta utopia, com un cant a l’esperança i així s’expressava a les seves obres amb calma i llum, molt allunyat dels pensaments que corrien pel seu interior. Dels seus llenços de vegades classificats com a postimpressionistes, se’n desprenen aromes de tradicions, de costums, de fruites, d’arbres, palmeres, pins, oliveres, carrers i places que formen part de les vides d’aquella Mallorca que tant va voler.

Com aquell pintor autodidacte va arribar a dominar la tècnica amb un mesurament mil·limètric, pinzellades i espatulades que semblaven haver estat pesades abans d’esquitxar el llenç, com brillaven aquells colors saturats per tot arreu, com es produïa l’efecte a l’aura de l’emmarcat, com il·lustraven els seus olis en petits i grans formats, el Torre Deia, Sóller, com representava la sonoritat mediterrània que fluïa cap al seu horitzó i com segueix vigent el mètode intransferible.

Kairoi Art Digital Museu ret homenatge a una figura rellevant de la pintura mallorquina; Guillem Gil. Una nombrosa mostra de les seves obres més emblemàtiques transitarà per la plataforma del museu digital perquè els nostres seguidors puguin gaudir del treball d’aquest mestre de la llum.

Text: Xisco Barceló