Esta web utiliza cookies para que podamos ofrecerte la mejor experiencia de usuario posible. La información de las cookies se almacena en tu navegador y realiza funciones tales como reconocerte cuando vuelves a nuestra web o ayudar a nuestro equipo a comprender qué secciones de la web encuentras más interesantes y útiles.
Eivissa, naturalment. Col·lecció Joan Torres
Eivissa, naturalment. Perquè la llum que omple els llençols d’aquests mig centenar d’olis no podria ser d’un altre lloc al món. Ibiza, naturalment. Perquè les pinzellades de tots ells (o gairebé) mostren l,Eivissa més autèntica, aquella que es va perdre pel camí i que ara només podem veure guaitant a les finestres eternes dels qui la van pintar.
Eivissa, naturalment. Perquè fins i tot en aquells quadres (pocs) en què no apareix l’illa, en què els traços viatgen a Menorca, Perú, París, Marroc o Venècia, el seu reflex encara hi és.
Eivissa, naturalment. Perquè allà van néixer o van arribar, van viure o van morir, es van quedar o es van marxar, van pintar i van pintar i van pintar tots ells. Laureà Barrau, Voldemar Boberman, Vicent Ferrer Guasch, Bartolomé García Tur, Ignacio Gil, Joan Llaverías, Anselmo Miguel Nieto, José Pardo Forteza, Toni Pomar, Chico Prats, Narcís Puget, José A. Roberto Torrent, Adrián Rosa, Rigoberto Soler, Mario Stafforini, Josep Tarrés i Médard Verburgh. Eivissa, naturalment.
Perquè poques col·leccions la mostren amb tants colors i textures.
I des de tants punts de vista. Des dels mil blancs de Ferrer Guasch fins als terracotes enganxats a la terra de Puget, passant per la serena foscor de Boberman i els vibrants tons de Llaverías. De les escenes gairebé caçades al vol de Barrau a les composicions en diversos plans d’Ignacio Gil. Del traç net de Soler a les pinzellades carregades de Stafforini. Eivissa, naturalment. Perquè és un passeig pels seus racons.
El port, les cases emblanquinades, els mercats, els carrers de la marina, les figueres de pala, els illots, els temples, els ametllers en flor, el pati d’armes, el Puig de Missa gairebé verge, els carrers de Dalt Vila… I per la seva gent. Les dones a missa, els pescadors reparant les xarxes, les noies sortint de missa, els pagesos amb les seves cabres, la família que menja reunida a la cuina, el sonador en un dia de festa, els nens que pujen per les faldilles d’una dona, l’home que sacia la seva set amb l’aigua d’un càntir… Eivissa, naturalment, dels anys 20 del segle XX als estertors de la passada centúria.
Eivissa, naturalment. Perquè les paletes de tots ells van conservar per sempre l’illa que va ser. I la que, en alguns moments, en alguns racons, encara es pot intuir. Disfruteu del passeig per Eivissa, naturalment.